La capital de Malàsia es troba en ple desenvolupament, i per això les barreges són el plat fort en termes generals. Els "malaius" conviuen sense massa inconvenient aparent amb els habitants de Chinatown o Little India, alhora que comparteixen la ciutat amb les torres petrones, emblema indiscutible de la ciutat i seu central de la principal companyia petrolera i de gas del pais, Petronas.
Seguint una mica el patró de l'any passat, ens vem instal·lar en un hotelet de prestacions un xic superiors del que hem estat les últimes setmanes (gràcies mum!), per acabar de relaxar-nos abans d'acabar el periple d'enguany.
A Kuala Lumpur cal sens dubte acostar-se a veure les Petrones, la Torre Kuala Lumpur, i els distrets barris xinès i indi...i la millor manera de fer-ho és en monorail o a peu...
L'skyline de la ciutat es troba en un canvi perpetu, que posa de manifest aquest creixement que experimenten els asiàtics lluny de la nostra inacabable crisi... així, es barregen edificis gegants d´oficines d'última generació, amb cases humils de fusta que esperen que algun adinerat s'enamori de la seva parcel·la i els convidi a marxar per una suma de diners sovint injusta.
Als asiàtics els encurioseix això de la crisi que patim aquí, ells només ho noten a través del turisme, que a Malasia no és ni de tros l'ingrés principal. Aprenen ràpid, i per desgràcia han après d'occident que el consumisme els farà més feliços. Per això és possible sortir d'un centre comercial i, sense adonar-te'n, haver entrat en un altre... i no perquè siguin precisament petits....
En aquest, hi havia un parc d'atraccions a l'interior!!....
Vem veure les Petrones amb totes les tonalitats de llum possibles. L'edifici és d'acer inoxidable i vidre, i li dona un aire a la guerra de les galàxies...
Amb 452 metres d'alçada van convertir-se en l'edifici més alt del món l'any 2004 (però aviat la torre Taipei 101 els va robar el títol...), i continuen sent les torres bessones més altes del món...
Inclús vem trobar la versió més Daliniana de les bessones asiàtiques....jejeje
He de reconèixer que no vem pujar a les Petrones.... però per fer-ho, s'ha de fer cua des de no sé pas quina hora del matí....i.....pufff.... a més, si puges a les Petrones, no les veus!!! Així que vem reservar taula per sopar a la torre Kuala Lumpur (el "pirulí" que surt a les fotos)... que és un xic més baixeta (421 metres), però com que es troba dalt d'un turó, pràcticament l'alçada és la mateixa.... El restaurant girava 360º sobre si mateix....però a poc a poc, que sinó ja veig a la meitat dels clients treient el mee i el tandorii chicken per les orelles!!
I vem tenir les millors vistes de les Petrones i de la ciutat... això segur! Per algun motiu tenim molta debilitat per les alçades.
Molt pels pèls (jejeje, això sense els accents hagués costat una mica....) vem perdre'ns el Depawali, la celebració dels hindús on veneren el Déu de la prosperitat, tot engalanant-ho tot amb llums. Justament la festa començava aquest diumenge.... tot i així, vem poder veure'n els preparatius.
Fins i tot a aquest camell hindú li feia pessigolles alguna cosa....
I és que l'India es revoluciona per Depawali. Les joieries s'emplenen de senyores que busquen les millors peces d'or i els venedors treuen les seves millors armes negociadores, les botigues de saris preparen els metres i metres de robes que vendran per a l'ocasió ( pels curiosos, un sari sol medir uns 6 metres de mitjana...), es preparen collarets de flors, i llums, sobretot llums per tot arreu!!
Jo com que no m'hi acabo de veure amb sari.... ni el pressupost donava per comprar una joia d'or...he passat amb uns dibuixos de henna a les mans...preciosos!!
I apa....ho haurem de deixar aquí....segurament ens haurem perdut coses, o n'haurem viscut d'altres d'excepcionals que uns altres s'hauràn perdut...hem vist i viscut el què hi ha. Ni més ni menys.