Mr. Tan

Papa, a tu que et queia molt be el xines de l'hotel de Sandakan... sapigues que al final vem fer-nos amics i tot (no prou confianca com per fer-li una foto, pero hagues valgut la pena aquell xines amb samarreta imperi, suada fins al llombrigo!!). Tot va venir que li vem regalar un tub de cola d'impacte (l'haviem comprat per fer un "remiendu" a les sandalies de lAugust), que com que ja no el necessitavem li vem donar....doncs amb aquest acte vem aconseguir arrancal-li un somriure al paio..... i ens va revelar el seu nom.... Mr. Tan.

jeje

Em deixava els orangutans, segona part

Tornats del campament selvatic, ens quedaven algunes hores abans d'agafar l'avio per tornar cap a Kuala Lumpur, aixi que ens vem acostar de nou fins al centre d'orangutans, que estava al costat...

Nomes d'arribar, vem trobar a aquest fugitiu que buscava entre les escombreries... (vem avisar oportunament al parc que se n'havia escapat un.... per a que el vinguessin a buscar)

I vem poder fer alguna altra bona foto dels ORANG UTANS, que en el dialecte local de Sabah (regio de Borneo en la que hem estat) significa HOMES del BOSC (ho vaig trobar curios, no sabia que la paraula oranguta tenia aquest significat...)

Com a dades curioses, nomes queden actualment 25.000 Ha de bosc tropical en aquesta regio de Borneo (vaja, que no queda res de res) fet que ens va desil.lusionar forca, ja que ens pensavem que trobariem boscos inacabables extremadament tupits de vegetacio.... mes aviat hem trobat extensions i extensions, aquestes si que infinites de plantacions de palmeres, de les quals n'obtenen oli de palma, que aqui serveix per fer de tot. Absolutament de tot!! Una desgracia vaja..... que fa pensar que el millor que li pot passar a aquest planeta es que l'especie humana acabi per extingir-se, es el que ens mereixem.

Uns dies de platja a Langkawi...

Ahir al vespre despres de mil hores en un bus vem arribar a Langkawi. Ens hem apalancat en uns bungalows a 3 minuts de la platja (molt mes economic que a davant del mar), la mar d'estupendus i amb un personal molt trempat! Ara una noia d'aqui ens explicava una mica sobre les miseries del pais i les penuries que els hi fa passar el govern... (tot ha vingut que ens demanes a veure d'on erem, ja que al registre de l'hotel haviem posat que som catalans...)

Estem aqui...

La platja no es  molt espectacular, aixi que dema llogarem una moto i anirem a fer una volta per la illa, que es forca gran...

Ahs, tenim un vei que viu al camp del costat....jejejeje un bufal!