Low's peak @ Mount Kinabalu

Finalment retornem al tema del blog....
Disculpeu el buit, pero tot plegat ha anat una mica de bolit les ultimes hores...

Nomes arribar a l'unic hotel que teniem reservat amb antelacio  (arribavem a les 00:00 a l'aeroport...) vem coneixer a l'Eduard, un noi del Maresme que ja porta forca dies movent-se per les terres de Malasia, aixi que vem aprofitar que el paio tenia ganes de xerrar i vem deixar que ens poses al dia del que calia veure sens falta!

Com vem poder ens vem llevar a una hora raonable per tal d'acostar-nos fins a la unica agencia de viatges que gestiona per a l'acces al Kinabalu, el cim mes alt del sudest asiatic a 4095,2 metres. Val a dir que s'aprofiten bastant del tema del monopoli.... en qualsevol cas, haviem verificat previament l'estat de la meteo per al dia de l'ascencio, i assegurar el tanto.

De Kota Kinabalu no vem veure res mes que el port, que tampoc era cap meravella....

Els "malaius" (que no tots son "caius" pero tampoc son gaire guapos) son majoritariament musulmans (ja es veia a la bandera de la barca...) i clar, tenen mesquites...pero no es tallen ni un pel, son monumentals!!!

Aixi, vem sortir corrents cap a l'hotel a recollir les motxilles per anar a buscar una furgo-taxi que ens portes fins a l'acces del parc Kinabalu. L'endema al mati cap a les 9 ens posavem a caminar. La primera part del cami es tot selva. Increibles plantes de mil tipus diferents, d'aquelles que quan les tens a casa en una torreta, no duren ni un canvi de lluna!!! I aqui surten en tots els marges!!

La boira ens tapava gran part de la muntanya, pero aixo no es va fer repensar (aixo i el tema del monopoli que us comentava abans...). 6 quilometres el primer dia, de1800 a 3200. Amb aquesta poca distancia us podeu imaginar la pendent que te el cami.....

Hem fet nit al quilometre 6,

despres de deixar-li ben clar a la recepcionista que ni de conya ens posava en un dormitori compartit havent pagat habitacio per a dues persones....  (a vegades aquestes coses s'han de fer...) pero certament aqui tothom porta bon rotllo i no els hi agraden gaire els merders, aixi que a sobre, ens va donar una habitacio amb lavabo, i DUTXA D'AIGUACALENTA , privilegi del que no va gaudir ningu mes, doncs com que tenen una merda d'edifici amb unes finestres que els marcs no s'ajusten a les parets, vidre senzill, i a sobre tot ho tenen electric, doncs no poden ni engegar la calefaccio ni proporcionar aigua calenta.... amb aquell riure que fa quan arribes tot suat, i clar com que no fa fred a 3200 sense una trista llar de foc.... doncs apa, jo he passat la nit amb tota la roba que portava a la motxilla....
(Abakerus no us amoineu, que vaig fer una suggerencia per a que fessin aprofitament solar a tope!!!  :P )

Des dels 3200 fins als 4095 metres hi pujariem l'endema. Com que aqui plou practicament cada dia i hi ha molts nuvols i boira, doncs resulta que la pujada fins al cim es fa nocturna, per tal de veure la sortida de sol un cop a dalt. Com que a tres mil metres no es dorm precisament de luxe, quan el despertador ha sonat a les 2 de la matinada, jo ja feia 3 hores que donava voltes al llit, mentre l'August s'esbarallava amb malsons de tipologies diverses.... RESSOPO i a quarts de 4 comencar a caminar. Un altre cop, practicament 1000 metres en vertical per 2quilometres en horitzontal!!! Si, si, pendent del 50%...si el dia anterior haviem arribat al refugi com dues roses, el meu cervell aquest mati nomes tenia lloc per improperis que prefereixo no compartir....jejejje.

Aixo si, el lloc es magnific!!!!

Es tracta d'una muntanya granitica, que te unes parets que semblen dibuixades amb un pinzell, i d'uns colors que canviaven segons anava sortint el sol....

Potser no us podem enviar una foto de les Filipines, pero no ens queixem de les vistes....

Eis, i vem arribar-hi!!!

La paret de pujada es molt dreta!!! No us enganyo....una imatge val mes que mil paraules!!! El de blanc era el nostre guia (sense guia no et deixaven pujar....)

Tot l'ultim tram era a base de cordes on agafar-se...

Vem trobar un estrany animal que nomes ens va ensenyar la cua....                       

Noooo!! jejje, era un brot jove de falguera!! es magnific com es despleguen!!!

Alguna altra planta curiosa...i carnivora!!!

Per si no us ho havia dit, gairebe hem igualat les marques d'en Kilian i la Mireia....ben igual, si senyor!! jejeje
2 hores....jo flipo!!!

I res, despres de la gran excursio vem agafar un bus cap a Sandakan (el poble del Sandokan!encara que a ell no l'hem vist!) i vem arribar aqui a les tantes, despres de veure quilometres i quilometres de plantacions de palmeres per a fer oli de palma. L'estampa es forca esgarrifosa...

Avui ens hem quedat de descans (basicament perque ens fan un mal les cames que nomes de baixar la vorera ja fem "ais" i "uis"), i hem aprofitat per planificar-nos una mica els dies que ens queden.
Ja anireu tenint noticies...